És subjectiu el fet de tolerar o no les discriminacions. Hi ha qui és del parer que discriminar és pervers i s'ha d'impedir i hi ha qui opina el contrari. Però, en qualsevol cas, el que em resulta repugnant de concebir són aquelles opinions que discriminen pel que els convé i no ho toleren pel que els interessa.
Una empresa oferirà servei de taxi exclusiu per a dones. Em semblaria fantàstic si no fos perquè tots sabem què passaria si una companyia oferís servei de taxi exclusiu per a homes. O per a blancs.
Per quin motiu cal acceptar amb naturalitat iniciatives discriminatòries d'aquells que, precisament, més estan en contra de la discriminació?
I no em vingueu amb la farsa de la discriminació positiva. Diguem-ne discriminació políticament correcte o de conveniència. Però "positiva"? Si us plau!
Potser seria hora que tots plegats ens comencem a conscienciar de què volem permetre discriminar i què no.
Perquè una cosa és que un tema pugui ser discriminatori o no, com per exemple el sexe o la nacionalitat, i l'altra és que els uns puguin fer-ho i els altres no.
Escrits
